Una vila, probablement Felanitx, mai, però, anomenada, és la protagonista de Trenc dalba, el recull de contes amb què lhistoriador Miquel Barceló confirma el seu talent per la narrativa. Un capellà Barceló i, en el seu defecte, un narrador impassible, daquella mateixa nissaga de predicadors, convoquen veïns i familiars, privats de futur, a una desfilada fugaç pels carrers i places dun poble també desaparegut i dinconcebible resurrecció. Si a El terme de Manacor, primer recull de Barceló, publicat el 2007, la coordenada principal dels relats era el temps, a Trenc dalba és lespai qui exerceix una força ancestral que lliga de manera inexorable els homes i les dones a la terra on shan criat.
