«Tinc la imaginació portuària», diu la narradora d’aquest llibre, perquè la seva infantesa va estar marcada per «un port que ha conegut la glòria i l’oblit, una xarnera del món, a la cruïlla de tots els camins». Aquesta és la història d’una nena de pare italià i mare amb passaport britànic, que va créixer a l’Alexandria cosmopolita de la postguerra. Una nena a qui el pare, durant un dia de platja a la badia d’Abukir, va explicar que, allà, l’1 d’agost de 1798, s’hi havia produït una batalla naval. Aquella història li va despertar la passió per les aventures marítimes, i la nena va descobrir la màgia de la literatura llegint La Ilíada a l’escola i va somiar que era Lawrence d’Aràbia... La crisi del canal de Suez la va arrencar del paradís: la família va haver d’emigrar, el pare es va arruïnar i la mare no es va adaptar a la nova vida a Milà. La lectura va ajudar la protagonista a establir-se en un món en què seria una estrangera sempre més: Stendhal, Conrad, Proust, Kavafis... Ja a París –on viu l’amor i l’èxit professional–, descobrirà la història de La Triomfant, la corbeta que va prendre possessió de les Marqueses, un altre paradís perdut, un altre somni d’aventura portuària.
