Catalans de 1918 recull cinc narracions, o assajos, que porten el nom d02019;un poeta o filòleg (Pompeu Fabra, Josep Carner, Joaquim Folguera, Salvat-Papasseit, Carles Riba), amics de l02019;autor i que tenen en comú el més gran interès per la llengua. Constitueixen la primera generació d02019;escriptors catalans que, segons Gabriel Ferrater, «va preferir la seva expressió personal per damunt de, diguem-ne, l02019;expressió d02019;una idea de servei al país i d02019;organització col·lectiva». Però aquest llibre també pot llegir-se com el diari d02019;un artista adolescent a
la recerca del llenguatge més adequat, o com una successió d02019;instants fulgurants que Foix ha viscut acompanyat de la gent que més estima i que li han donat l02019;experiència i la intuïció d02019;un desig inassolible d02019;eternitat.