Publicades per primera vegada el 1795, aquestes cartes signifiquen el primer esforç de Schiller per sistematitzar el seu pensament filosòfic en tots els seus vessants i constitueixen un intent d’establir, en l’època més esplendorosa de la cultura germànica, un lligam entre els problemes de moral, d’estètica, de filosofia de la història i de política del seu temps, temes que els seus contemporanis havien tractat d’una manera parcial i sovint inconnexa. Com afirma Jordi Llovet a la introducció del volum, «pocs llibres han assolit, en la història dels textos sobre estètica, una importància i una repercussió tan grans i tan perdurables».
