Mig segle de poesia catalana,de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, aplega més de 200
poemes i poetes i fa conèixer tota la varietat i el seguit de tendències de la poesia catalana dels
últims 50 anys. L’antologia s’inicia el Maig del 68 com a cap d’una revolta estètica i social i es
tanca amb la presència dels poetes més joves, molt actius en la renovada importància de la
poesia en la nostra societat. Dels poetes nascuts a la immediata postguerra, el 1940, formats
sota la dictadura, fins als poetes que acaben de publicar el seu primer llibre. La tria ha estat
organitzada en tres grups generacionals: la represa i la revolta dels nascuts entre el 1940 i
1956; la normalització del català i la institucionalització política que emmarquen els nascuts
entre 1956 i 1975; i la crisi, la implosió i la insurgència dels més joves. Això s’esdevé en tres
períodes històrics: des del Maig del 68 fins a les eleccions democràtiques; de la Constitució
del 1978 al canvi de segle i l’atac a les Torres Bessones; i d’ençà de la crisi de la societat del
benestar d’aquest mil·lenni.