Quan va aparèixer el primer llibre de Joan Carreras, una opinió recurrent dels lectors va ser que «Formigues voladores», el conte més llarg del recull, era el més ambiciós, el més reeixit i, alhora, el més personal, un exercici esplèndid de qualitat literària. En el llibre que ara presentem, Carreras ha treballat en la direcció que aquell conte apuntava, aconseguint un magnífic retaule en el qual els personatges, i el mateix lector, s'aboquen a la necessitat de redempció, la intensa fragilitat i l'anhel de tendresa de l'ànima humana.