El "bellíssim cadàver barroc", devastat per la brutícia i la corrupció de la mort però d'aspecte sublim, és Nàpols, la ciutat en la universitat de la qual Josep Piera va fer de professor de català el curs acadèmic 1985-1986. Durant aquest any, l'escriptor valencià va participar de la misèria de Nàpols i, al mateix temps, de la seva dignitat cultural, de la seva història i de la seva civilització. En pàgines d'alta qualitat literària emergeixen, lligades a la memòria de la infància de l'autor, les línies d'una retrat inèdit d'una ciutat magnífica, pròxima i oblidada, i també una visió general de la vida italiana contemporània.Josep Piera va néixer a Beniopa (la Safor) l'any 1947. La seva obra literària, en llengua catalana, abasta gèneres diversos però vinculats per uns trets comuns: el lirisme, l'ambició especulativa i un registres intimista que dóna un caràcter singular al seu estil. La seva obra poètica està recollida a Dictats d'amors (Poesia 1971-1991). Entre els sus llibres de viatges destaquen, a més a més d'Un bellíssim cadàver barroc (1987), El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993) i Seduccions de Marraqueix, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996.
