Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873-Barcelona, 1952). Escriptor empordanès, es donà a conèixer amb les peces teatrals "Sol ixent" i "El mestre nou", un gènere en el cual va sobresortir amb "Rocabruna, el bandoler", "Senyora àvia, vol marit", "L'endemà de bodes", "Papallones" i "Rei i senyor". De la seva producció narrativa destaca "Quan es fa nosa", "Per la vida", el recull de narracions "Empordaneses", el llibre de proses poètiques "De la pau i del combat" i, sobretot, la seva obra més coneguda: "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals". Com a periodista, va ser col·laborador de "Catalunya artística" i d'"El Poble Català", on el 1909 va publicar un article com a conseqüència del qual va ser empresonat; l'estada a la presó li va inspirar "De l'ergàstula". Així mateix, va escriure "De la pau i del combat", "Tota la saviesa d'aquest món" i "Pere Coromines i el seu temps". El 1937 va ser elegit president de la Institució de les Lletres Catalanes. El gener de 1939 s'exilià a França, on començà la redacció del "Dietari de l'exili i de la guerra", que revela l'angoixa biològica de la soledat de l'home i l'identifica amb el nàufrag, amb el vagabund, amb el sentiment tràgic de la vida. Al "Dietari" hi ha una contínua imbricació entre la calma aparent dels bulevards de París, o del paisatge d'Olliergues, on havia trobat refugi, i el ressons de la Segona Guerra Mundial cada vegada més propera. El 1944, quan retorna de l'exili, va fundar i presidir el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, que, tret dels comunistes, reunia les forces polítiques d'oposició al franquisme a Catalunya.
