Aquest estudi clàssic sobre l'actuació, les actituds i les bases doctrinals de l'Església Catòlica al País Valencià durant la dictadura franquista aporta molta llum sobre la dinàmica interna i les relacions externes d'una institució que fou un puntal del règim. Destaca especialment els lligams ordits per l'Església amb determinats grups benestants i la pugna per reservar-se un espai d'actuació propi a través de la beneficència i l'obra social. Però el treball de Ramiro Reig i Josep Picó va molt més enllà, i traça un vast quadre de les tensions i lluites que varen precipitar, en l'escenari del País Valencià, l'agonia del franquisme, el sorgiment d'un potent moviment obrer, l'efervescència universitària, el dinamisme del nou valencianisme i les iniciatives de l'oposició política. Es descriuen ací les claus d'un procés de descomposició final, enmig d'un canvi social decisiu, que precipità la fi d'una relació privilegiada, així com les limitacions i la impotència d'una burgesia col·laboracionista, al si de la qual les actituds democràtiques foren sempre minoritàries.
