En el moment de ser publicada, L'escala circular va aportar dues singularitats a la novel-la de misteri i deducció: enfront del detectiu excèntric, que té el millor representant en Sherlock Holmes, Rinehart presenta una afable i perspicaç ?per què no?? mestressa de casa, amb la qual cosa s'anticipa de vint-i-dos anys a la senyoreta Marple de l'Agatha Christie de Murderer at the Vicarage (1930). L'altra singularitat és el tractament quotidià i no mancat d'humor que confereix a la intriga. La senyoreta Cornèlia, una soltera de mitjana edat, lloga una casa d'estiueig als afores d'un lloc de moda, amb la seva neboda i el seu nebot. La casa, del més pur estil elisabetià, es troba allunyada del poble i amaga un misteri ja que els criats duren pocs dies. Elements, tots ells, típics de la novel·la gòtica. En l'aparentment tranquil·la mansió s'esdevenen incidents propis de la més pura tradició de la novel·la de fantasmes, i finalment, al fons de l'escala circular, apareix el cadàver d'un desconegut, dius el millor estil de la novel·la de misteri. Això és L'escala circular: una novel- la de misteri amb influències de la novel- la gòtica i de fantasmes. Però avui dia, al cap de més de vuitanta anys, es llegeix d'una tirada, gràcies a com està de ben escrita i a l'enginy de les deduccions que fa la senyoreta Cornelia.
Mary Roberts Rinehart (1876-1958), igual que d'altres escriptores com Margaret Oliphant, es va dedicar a la literatura per poder-se pagar els deutes familiars. Deutes que comencen amb el suïcidi del seu pare i la posterior bancarrota dels negocis del seu marit. Els seus primers escrits apareixen en revistes, i la seva primera novel·la, que és la que avui presentem, L'escala circular, es publica el 1908, amb una acollida sense precedents, que es repetirà en les novel- les següents. És tan gran l'èxit econòmic ?i de públic, és clar? que l'autora aconsegueix, que es converteix en una novaiorquesa de Park Avenue, i el seu fill, en un dels editors més importants dels EUA
