En aquesta novel·la participen personatges ben diversos: un sastre centenari, el director d ' un diari d ' àmbit comarcal, un matrimoni d ' origen algerià, un corresponsal de guerra, un filòsof de renom internacional i un professor universitari africà, per citar-ne alguns. Seguint el fil de les paraules d ' aquests personatges, la Sara Martí, protagonista de la novel·la, basteix una memòria col·lectiva esquitxada sobretot de records amargs: l ' extermini nazi, el tràngol d ' una violació, la guerra dels Balcans, l ' assassinat d ' un ésser estimat, les represàlies del règim dictatorial instaurat a la Guinea Equatorial després de la seva independència, la història d ' un desamor... Records, tots ells, explicats des del fracàs, però amb un marcat biaix reivindicatiu. La Sara Martí és, de fet, una periodista que es nega a acceptar la realitat tal com és. I així ho explica a través dels seus articles d ' opinió de " La veu del Baix Llobregat " .
En Blanc i negre és, senzillament, una mirada crítica i compromesa que posa de manifest un vell tòpic que cau massa sovint en l ' oblit: entre el blanc i el negre hi ha una escala àmplia de grisos, incloent-hi el gris de l ' esperança. O, com ens recorda un dels personatges de la novel·la, tot recitant de memòria un fragment de l ' autobiografia d ' Ernesto Sábato: " El món està ple d ' horrors, de traïcions, d ' enveges; desempars, tortures i genocidis. Però també d ' ocells que aixequen el meu ànim quan sento els seus cants, a trenc d ' alba; o quan la meva vella gata s ' adorm sobre els meus genolls; o quan veig el color de les flors, de vegades tan minúscules que s ' han d ' observar des de molt a prop " .
