A Julián li agraden tant les sirenes... S'imagina convertint-se en una d'elles, nedant i jugant amb els peixos. Llavors, mentre la seva àvia es dóna un bany, ell se les enginya per a disfressar-se d'una bella sirena. Julián es col·loca les fulles d'una planta a manera de frondosa cabellera. Li afegeix unes flors. Es pinta els llavis enfront del mirall i, finalment, amb una cortina es fabrica una elegant cua de sirena. Quan la seva àvia surt del bany es queda atònita. Julián s'espanta. Pensa que està enfadada, que potser ho renya, que no està bé lluir com una sirena... Però la seva àvia ho sorprèn regalant-li un collaret per a completar el seu abillament. Després ho porta a una tradicional festa de Carnestoltes. Allí desfila al costat de polps, meduses, peixos de diferents colors i, per descomptat, sirenes, moltes sirenes com ell.
Estem davant un àlbum amb un text mínim, però amb un desplegament d'il·lustracions desbordants de color i profund significat. Una història comptada amb sobrietat i sensibilitat, que llança els estereotips femenins i masculins per terra (no deuria un nen disfressar-se de tauró o peix espasa i una nena de sirena?). Un llibre que no jutja ni condemna, que respecta el desig de cadascun a ser el que somia i tria, sense estigmatitzar-ho. Una lliçó d'obertura cap a la diversitat, un exemple de tolerància i d'amor. Molt recomanable per a llegir en família, reflexionar i dialogar amb els fills per Carnestoltes o en qualsevol època de l'any... i de la vida
