Aquesta antologia de la lírica xinesa clàssica aplega setanta-quatre poemes que van des del període de la dinastia Zhou (1046-256 aC) fins a la dinastia Yuan (1271-1368). Són composicions breus que capten moments singulars i tendeixen a fondre el subjecte en l?entorn, que ho expressen tot sense dir-ho i, en arribar a l?últim vers, com deia el poeta Wang Changling, «fan que el pensament s’estengui sense fi». Més enllà de la chinoiserie i l’exotisme, aquests textos remots parlen al lector d’avui amb una claredat sorprenent i misteriosa. Vet aquí una mostra:
ENFILO EL RIEROL DEL SUD PER VISITAR EL MESTRE CHANG
Camino sobre les petjades
que hi ha a la molsa de la sendera.
Núvols blancs als illots de l’estany.
Olor d’herbam de primavera
que encercla la tanca desclosa.
La pluja ha fet més verds els pins.
M’enfilo fins a les fonts del rierol
on hi ha la saviesa i les flors.
Quan arribo davant del mestre,
no recordo què li volia dir.
(Liu Changqing, 709~780 dC).
