Confrontada amb un segle de sang i de ferro, la memòria reivindica els seus drets sobre el passat. Aquesta emergència de la memòria ha suscitat un vast debat intel·lectual, del qual es reconstrueixen ací les grans fites, de Halbwachs a Ricoeur, de Benjamin a Yerushalmi. Amb l'ajuda de nombrosos exemples extrets de la història del segle XX –feixismes, Shoah, el gulag, el colonialisme–, aquest llibre il·lumina els fils que lliguen els diferents segments de la memòria col·lectiva, l'escriptura de la història i les polítiques de la memòria. En una època d'ús polític sistemàtic del passat, i davant el perill de confondre història i memòria, i de fer-ne un ús apologètic com una mena de religió civil de les societats contemporànies, en aquest llibre es reivindica la història com a disciplina i, d'altra banda, la memòria crítica del passat.
Enzo Traverso és professor de Ciència Política a la Universitat de Picardia Jules-Verne, i s'ha especialitzat en història de les idees, història cultural i dels intel·lectuals. És autor d'una extensa obra, amb títols com La violence nazie. Una généalogie européenne (2002) i La pensée dispersée. Figures de l'exil judéo-allemand (2004). És així mateix coeditor de Storia deglia Shoah (2 vols., 2005-2006). En aquesta mateixa col·lecció ha publicat El totalitarisme. Història d'un debat.
