El 1874, el suec HansBengler, després de deixar els estudis de medicina, decideix viatjar fins a l’Àfrica amb la intenció de trobar un insecte que ningú no hagi descobert encara i amb el qual vol fer-se famós. Allà l’espera una penosa travessia pel desert del Kalahari i una estació de servei regentada per WilhelmAndersson, un home suec que l’acull i que es dedica a la caça d’elefants. Un matí, Andersson apareix amb un nen negre que, segons sembla, ha quedat orfe. Impulsivament, Bengler l’adopta i, com que ja ha trobat el seu escarabat, torna a Suècia amb el nen. I l’anomena Daniel. En el camí de tornada, Bengler topa amb les primeres dificultats i els prejudicis cap al nen. «Seràs objecte de la curiositat, de les suspicàcies i malauradament també de la mala fe. A la gent l’espanta allò que no coneix. I tu ets un desconegut, Daniel», intenta explicar-li Bengler. I, en efecte, un cop arriben a Suècia, la vida «civilitzada» apaga a poc a poc l’existència de Daniel, que se sent sol i traït, i que cada cop desitja amb més força poder tornar a l’Àfrica.