Patriotes i resistents és un assaig històric exhaustiu i complet, que ofereix al lector les claus per interpretar el naixement i l'evolució del primer catalanisme. Els autors de Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992), avaluen aquí d'una manera igualment amena la gestació del catalanisme, que s'expressà en corrents culturals diversos i en doctrines polítiques socialment plurals i que, per això, es manifestà entre intel·lectuals i artistes, escriptors, metges i arquitectes, obrers i menestrals. Si bé el catalanisme polític no va esclatar fins a mitjan segle XIX, els autors defensen les arrels populars del moviment de reivindicació nacional català, que, a parer seu, fou impulsat per les revoltes anticentralistes de les dècades anteriors, les bullangues de 1835-36 o de 1840-43, i pel singular procés de modernització de la societat catalana arran de la industrialització. Emparant-se en l'ús popular de la llengua, en la pervivència de la catalanitat entre el poble i en les tendències democràtiques, federalistes o foralistes, unides a l'acció del nacionalisme cultural i historicista dels intel·lectuals que participaren en la Renaixença, el primer catalanisme va propiciar la vertebració d'una societat civil que, alhora, fou la base en la qual recolzà i va créixer. La història del catalanisme és, segons els autors, la història de la seva implantació en diversos camps de la societat i no només en el de la política.
