Aquest assaig fa un recorregut per la història de l'educació a Catalunya. Es tracta d'un viatge pedagògic que s'inicia en els moments més "heroics" del segle XIX i estudia el procés de lluita, modernització i progrés dels mestres que van desenvolupar una gran tasca educativa tant a les escoles de les ciutats, com a les escoles rurals. L'autor fa un repàs sobre quines eren les característiques de les escoles independents com ho foren les escoles laiques, l'Escola Moderna, l'escola dels ateneus, l'escola neutra i l'escola racionalista. Analitza les escoles que basaven el seu component pedagògic en el catalanisme (com l'Escola Sant Jordi o l'Escola del Districte II de Barcelona). L'assaig també fa referència a les iniciatives dels grans pedagogs catalans tant a les escoles pilot, les racionalistes o les del Patronat Escolar, com Francesc Ferrer i Guàrdia, Jeroni Estrany, Joan Bardina, Pere Vila, Alexandre Galí, Artur Martorell, Josep Palau i Vera, Manuel Ainaud, Eladi Homs, Josep Parunella, Frederic Godàs, Pere Vergés, Rosa Sensat... entre molts altres.
