L'endemà de la desfeta de 1714, Catalunya va ser assimilada a Castella com a resultat d'una guerra perduda i després d'una repressió duríssima que va comportar la pèrdua de les institucions de govern, de les Constitucions de Catalunya i, a poc a poc, dels signes d'identitat nacional. La construcció d'una fortalesa militar —la Ciutadella— va esdevenir un instrument per garantir la submissió de la capital, alhora que un símbol d'aquest intent de posar fi a la personalitat nacional de Catalunya. L'enderroc de la Ciutadella, a partir del període de revolucions iniciades el 1835, es va convertir en l'objectiu dels moviments de resistència a l'uniformisme i a l'opressió borbònica. Aquest llibre constitueix una crònica fidel del que va ser i va representar la Ciutadella durant més de cent cinquanta anys, els que s'emmarquen entre dues dates simbòliques de signe oposat: 1714, any de la colossal desfesta nacional, i 1868, quan la revolució antiborbònica obria les portes a una esperança col·lectiva que no es va fer realitat.
