«Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne», heus ací la citació de Mustafà Kàmil que dóna el to d'aquest recull de setze contes i una novel·la d'Alaa Al Aswani.
Amb un estil sense floritures, l'autor tracta cruament i amb tendresa els seus personatges -singulars en la seva follia, en la seva desesperació i en la seva pobresa-, i ens parla del menysteniment secular que pateixen i que els aboca a l'esterilitat dels seus anhels i a l'obscurantisme. L'escriptor ens acosta amorosament al seu Egipte amb ironia, amb una narració potent sobre la condició humana dels seus contemporanis, de les servituds, dels sentiments i de les esperances. No és estrany, doncs, que quan Alaa Al Aswani va presentar aquest recull a l'Organització del Llibre d'Egipte li fos denegada la seva publicació.
Alaa Al Aswani (El Caire, 1957), escriptor, autor del bestseller internacional L’edifici Iaqubian, és un dels intel·lectuals més destacats d’Egipte, activament compromès amb la lluita a favor de la democràcia. Els fòrums de discussió i els seus articles des de les pàgines del diari Al-Shorouk han estat una tribuna de denúncia permanent contra la dictadura i les xacres socials que se’n deriven. Dentista de formació, professió que encara exerceix i que combina amb la d’escriptor, és autor també de Chicago i Friendly Fire. Les seves obres han estat traduïdes a vint-i-nou llengües i cent països. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals el Premi Bashrahil de novel·la àrab, i està considerat pel diari The Times com un dels cinquanta millors novel·listes traduïts en llengua anglesa en els darrers cinquanta anys. A Edicions de 1984 hem publicat les seves novel·les L’edifici Iaqubian i Chicago, i el recull d’articles periodístics Egipte: les claus d’una revolució inevitable.
