La paraula enrònia té diverses accepcions, entre les quals cal destacar: idea fixa i pertinaç, cavil·lació, especialment sense fonament. De fet, el Llibre de les enrònies és un extens exercici d'introspecció poètica marcat fonamentalment per la ironia, pel joc de paradoxes, per l'esperit de contradicció, en què es reflexiona sobre diversos temes universals: el pas del temps, la identitat humana, el pes de la memòria..., amb una estructura formal composta íntegrament per versos alexandrins, alguns amb rima, uns altres sense.
