" Podria semblar una ironia de la història que mentre el país despertava a la llibertat després de quatre dècades de repressió política i moral, jo la perdés de la forma més absurda (...), amb una condemna que si bé, donades les circumstàncies, es podia considerar benèvola, el meu esperit rebel i la poca disposició a aprendre dels errors farien que s ' allargués fins al moment present. "
Qui escriu això és el Requena, protagonista i narrador de Nascut per perdre, un desgraciat en el sentit literal de la paraula, un individu mancat de qualsevol gràcia: roí, rancuniós, miserable, violent, sense escrúpols. El Requena, en un discurs al·lucinant, aleatori, que recorre sovint a la digressió, fa la seva personal interpretació de la història, tant de la gran com de la quotidiana.
Som a Barcelona, en els anys de la transició, quan els nusos que ho tenien tot lligat i ben lligat es van afluixant i es viu amb l ' esperança d ' un canvi que serà polític, social i, fins i tot, moral: un vent de llibertat recorre el país. Amb un horitzó molt més baix, atenent només els seus interessos, el Requena es veurà involucrat en una trama en què es barregen l ' ambició, el poder i la luxúria. I en sortirà malparat, com acostuma a passar als qui han nascut per perdre.
Contemplar els esforços que fa per mantenir-se a flor d ' aigua algú que s ' ofega és un plaer pervers. Aquesta és una novel·la per a perversos.
