L?autobiografia de Mercè Rodoreda: el testament vital i literari d?una escriptora universal. De la seva mà revivim tota la seva existència, rellegim tota la seva obra.
Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables.
Autoretrat, de Mercè Rodoreda
Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l?escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d?aplegar i d?ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l?oportunitat d?una llum nova. Acompanyats d?aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d?un món tancat, l?experiència de la guerra i de l?exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d?un estil propi, a l?extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l?aventura difícil de l?ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l?ofici d?escriure.
Rodoreda s?encara a si mateixa en un procés de despullament i d?intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d?un mirall trencat.
Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d?una escriptora universal.
Mercè Rodoreda, l?escriptora catalana més llegida
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És l?escriptora catalana més important i llegida de la història. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells l?any 1937. La Guerra Civil espanyola l?obligua a exiliar-se. Viu en diverses ciutats fins que s?estableix a Ginebra. A finals dels setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).
