John Berger deia que l’art no serveix per explicar el que és misteriós, però sí que serveix per descobrir-ho. En aquest llibre Josep M. Fonalleras comparteix amb el lector el que ha vist abans i després de la mirada a les obres d’art que l’acompanyen.
«El Pantheon és una construcció humana, com aquell art de Rafael que suplanta la natura, va més enllà de l’evidència, crea un nou referent. S’interroga i ens interroga, forma part de les nostres vides i ens obliga a una mirada diferent. Compartida o solitària. Sortint del Pantheon, em penso que encara es pot anar al Settimio a menjar uns espaguetis amb sostre de tòfona blanca i un polsim de pecorino. No es pot exigir res més. Ni a l’art ni a la vida»
