Carlos Ruiz Zafón va concebre aquesta obra com un reconeixement als seus lectors, que l’havien seguit al llarg de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent.
«Podria convocar els rostres dels noiets del barri de la Ribera amb qui de vegades jugava o em barallava al carrer, però no n'hi ha cap que vulgui recuperar del país de la indiferència. Cap menys un: el de la Blanca».
Un noi decideix fer-se escriptor quan descobreix que les seves invencions li regalen una estona més d’atenció de la nena rica que li té el cor robat. Un arquitecte fuig de Constantinoble amb els plànols d’una biblioteca inexpugnable. Un estrany cavaller tempta Cervantes perquè escrigui un llibre com no ha existit mai. I Gaudí, navegant cap a una misteriosa cita a Nova York, es complau amb la llum i el vapor, la matèria de la qual haurien d’estar fetes les ciutats.
L’eco dels grans personatges i els motius de les novel·les d’El Cementiri dels Llibres Oblidats ressona als contes de Carlos Ruiz Zafón –reunits per primer cop, i alguns d’inèdits–, en els quals cala la màgia del narrador que ens ha fet somiar com ningú.