Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans es va publicar l’any 1976, un any abans del restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya i tres abans de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La comunitat científica va estar a l’altura del moment i, amb aquesta publicació, oferia a les noves institucions una completa guia per avançar en un dels principals reptes que tenia el país, el seu redreçament ambiental i, per extensió, contribuïa a recuperar la seva identitat i a posar les bases per avançar cap al nou país al qual la societat aspirava. Una segona edició publicada dotze anys després constatava que no s’havia avançat gaire, però també que s’estava aturant el retrocés que caracteritzà les dècades anteriors. Més de quaranta anys després d’aquesta publicació, calia valorar fins on s’havia arribat i, lluny del cofoisme que com a societat ens caracteritza, analitzar des de l’òptica científica i tècnica el camí recorregut en el coneixement i la preservació del medi natural català i, alhora, ser capaços de proposar com caldria enfocar les polítiques ambientals en les pròximes dècades. I això s’ha aconseguit gràcies a més de setanta-sis experts que en trenta-un articles han fet aquest doble esforç avaluador i propositiu. Malgrat que se centra en la gestió de la natura, aquest nou treball ha volgut anar més enllà de les polítiques ambientals i incloure-hi les diferents polítiques sectorials, perquè la gestió i la preservació de la natura no és només cosa de conservacionistes, biòlegs o ambientòlegs, sinó que també incumbeix —i en molta més mesura del que pot semblar— economistes, urbanistes, enginyers, sociòlegs, ensenyants i un llarg etcètera que es posa de manifest en l’àmbit acadèmic del qual procedeixen els autors d’aquesta nova posada al dia que adopta un enfocament clarament sostenibilista. La publicació que ara teniu a les mans inclou un resum de totes aquestes aportacions, un resum prou complet perquè el lector es pugui fer una idea força acurada del punt en què ens trobem i del camí que ens queda per recórrer. Una de les conclusions que se’n pot extreure és que les polítiques ambientals, i encara més les relacionades amb la preservació de la natura, sempre són reactives —es dediquen bàsicament a posar pegats—, però no aconsegueixen evitar els impactes continuats i creixents sobre el medi natural. Els articles que han donat lloc a aquest resum es poden consultar al web del projecte, on el lector trobarà la informació completa i detallada que pugui requerir.