Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l’origen en l’edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l’os i endevinadores del futur.
En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d’altres en els quals s’exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps «fenòmens humans». Aquests són els protagonistes d’aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d’animals salvatges, monstruosos o d’espècies estranyes, els museus de cera i els museus anatòmics.
La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli històric fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.
