El Grand Tour va ser un fenomen protagonitzat pels joves de les elits aristocràtiques i burgeses de l’Europa septentrional que, des de la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, emprenien un viatge que els duia a Florència i Roma —les ciutats que havien bressolat la cultura clàssica—, i, progressivament, fins a Nàpols o Sicília, on els esperava l’encant, poderós i pintoresc, de les erupcions del Vesuvi i de l’Etna o de les descobertes de Pompeia i Herculà i els vestigis grecs. Quan tot just era un jove de dinou anys que s’estava formant a Amsterdam en la tradició del comerç, el vilanoví Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) va decidir emprendre el viatge sota la mirada d’Ulisses. Aquest extraordinari periple vital i formatiu el va dur a recórrer Espanya, Anglaterra, França, els Països Baixos, Suïssa i Itàlia entre el 1816 i el 1824, itinerari que va quedar recollit en un petit carnet de viatges escrit en alemany i fins ara inèdit. La transcripció i la traducció del manuscrit, l’estudi de la ingent biblioteca de Josep Anton i l’anàlisi de la seva afició col·leccionista —una bona part de les obres han estat sortosament conservades a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú— permeten reivindicar-lo com un home d’idees liberals i esperit afrancesat que es va enlluernar en la visió de l’Europa postnapoleònica, on es mantenia viva la flama de la Il·lustració i de l’alta cultura. Altrament, l’escassa tradició en la literatura vernacla de relats sobre el Grand Tour fa que la seva experiència sigui encara més singular i valuosa.