Aquest poemari és una recerca, un viatge per trobar el sentit que els antics donaren a un símbol universal i que varen representar amb la lletra ípsilon , > Y < . Emmanuel d'Hooghvorst ho resumeix així: >la lletra Y era per als pitagòrics el signe de la discriminació i de l'elecció. Era el símbol d'Hèrcules a la cruïlla dels camins. Els dos corns de la Y evoquen els dos ensenyaments possibles continguts dins la mateixa lletra, és a dir: la via de l'esquerra o sentit sinistre és la via llarga per la qual un gran nombre es perd; l'altra és la via de la dreta, estreta i espinosa, per la qual un petit nombre se salva. Aquesta darrera és la de la gnosi, tan desacreditada, i amb raó...>. Els poemes volen ser un acostament al misteri de la soca comuna de les dues vies, que és, inevitablement, la vida rere la mort.