El nadó neix fràgil, dependent, extraordinàriament vulnerable i ningú,
ni tan sols la figura més poderosa, pot sobreviure si algú altre no en té
cura. Amb el pas dels anys, se’ns s’imposa la necessitat de cuidar de
nosaltres mateixos, del nostre cos i de la nostra ànima, no com un acte
narcisista, ni com un objectiu en si mateix, sinó com un vehicle per poder
atendre els altres. El planeta també necessita que en tinguem cura i és
imperatiu que plantegem amb urgència la necessitat d’una sostenibilitat
ambiental. Aquest llibre proposa les bondats d’encaminar-nos cap a
una “societat de la cura”, en el marc dels tres àmbits essencials: la cura
del món, la cura dels altres i la cura d’un mateix.
