En acabar la Guerra Civil, els vencedors van potenciar els batallons disciplinaris de treballadors per reprimir els presoners de guerra i els exiliats que tornaren poc després. Sota el control implacable de l’exèrcit i en benefici de l’Estat, milers de persones es van sotmetre a duríssimes condicions d’esclavatge en obres de caràcter civil i militar, i també en corporacions provincials, locals i empreses privades. Entre els anys 1940 i 1942, dues d’aquestes unitats —els batallons 71 i 46— van treballar en el jaciment d’Empúries, unes excavacions arqueològiques que foren determinants per a la construcció del relat històric al servei del poder. A partir dels testimonis d’alguns presoners i la recerca de documentació en diversos arxius de Madrid, Barcelona, Salamanca, Guadalajara i Àvila, aquest llibre explica un episodi de la història significatiu i poc conegut que mostra la repressió franquista a Catalunya, però també la connivència amb els fets d’amplis sectors de la política, la intel·lectualitat i la societat catalanes, els quals van sumar-se —de vegades amb entusiasme— a les estratègies de càstig de la dictadura.
