Lluís Domènech i Montaner, un dels grans referents del moviment modernista i del catalanisme polític al tombant del segle XX, va desenvolupar una intensa tasca de recerca del patrimoni artístic. A fi de documentar-se sobre les arrels de l’arquitectura catalana, des del 1900 fins al 1906 va fer nombroses expedicions científiques pels racons més amagats del país, que havien de culminar amb la redacció de la primera història de l’art romànic a Catalunya. Malauradament, per raons polítiques, professionals i personals, l’obra va quedar inconclusa. Aquest quadern revisita, a tall de pelegrinatge artístic, alguns dels indrets més emblemàtics que l’arquitecte va recórrer en les seves campanyes pel Pirineu i recull també la transcripció d’una part de la seva introducció històrica sobre el romànic, un text —fragmentari i inacabat, però també programàtic— que, juntament amb centenars de fitxes, dibuixos, plànols i fotografies dels monuments estudiats, ha perviscut com un vestigi del llibre que no va arribar a escriure.
