Quan la dona de l’Elisenda la deixa per un home, tot allò en què havia cregut s’enfonsa.
«Em pensava que era de les meves: una dona sense homes. Fins que un dia va arribar i em va dir:
—M’he ficat al llit amb un altre.
—Què?
—Un home —va aclarir, una mica com qui vol anar a fer mal.»
El món de l’Elisenda —de dones sense homes— s’enfonsa el dia que la Tina l’abandona, després de sis anys juntes. És just el moment que tria per començar a explicar-nos la seva vida, la construcció d’aquest món des de l’adolescència fins al dia fatal i la seva història a partir de llavors. Perquè l’Elisenda és filla de la gran escriptora Margarida Pons, amb qui sempre havia mantingut una relació difícil. I un cop morta la mare, li ha quedat un pòsit de dolor, un estrany bloqueig, que només és capaç de remeiar amb els llibres. Però, al cap del temps, encara que aparenti estar de tornada de tot, la clau del seu dolor continua perduda, qui sap si rere una tassa fumejant de cafè, entre els papers i els llibres de la seva mare, en la noia d’ulls daurats que coneix al tren o bé en el gat misteriós que la visita.
Dones sense homes, la primera novel·la de Cristina del Puerto-Peix, és una recerca vital desesperada i hilarant, un enigma per resoldre i també una història d’amor. I, de la mà d’una protagonista i narradora que es mou entre el fatalisme i la resolució, un debut extraordinari ple d’encant, empatia i humor.